dijous, 30 de juliol de 2009

centres de negocis

L'altre dia xatejant amb el Jordi em va preguntar si hi havien zones d'edificis d'oficines alts, la foto es l'edifici d'Avianca, esta al centre de la ciutat al costat del barri històric de La Candelaria (encara no hi he anat). El barri d'oficines esta construït, pels edificis que he vist als anys 70-80, hi ha un altre barri més modern però queda lluny d'aquesta zona. L'edifici te la seva importància pq es el referent que he utilitzat per anar caminant cap el centre de la ciutat, la tornada ja ha sigut més dificil, ;).

Al costat d'aquest edifici hi ha el museu de l'or, que encara no hi he anat, i la zona de llibreries (aquesta ja hi he anat, jajaja). També estan els serveis postals, no recomanen utilitzar el públic pq es perden la major part de cartes i el privat costa 32 € enviar una carta a la península. Una postal per 32€, em sembla a mi que amb els posts ja faig prou jajaja.

En un altre post us explico com funcionen els busos i els noms dels carrers.

dimecres, 29 de juliol de 2009

Acte del col·lectiu EL SALMON. Desovando Cultura


El Salmon

Andrés Calamaro


Quiero arreglar todo lo que hice mal
todo lo que escondí hasta de mí,
debo contar lo que yo solo sé,
uh perdón, Victor Sueiro también.

Quiero arreglar todo lo que hice mal
todo lo que escondí hasta de mí,
debo contar lo que solo yo sé,
uh perdón, Angel Cristo también.

Se ve que para algo usé la cuchara,
porque no encuentro sopa, postre ni ensalada,
hay botellas vacías de marcas extrañas,
las debo haber tomado, uh que resaca.

No pienso estar Enero en Pinamar
no me excita cagar en el mar
que tentación yo me voy al Bolsón
reservé por ahí una gran suite.

No pienso estar Enero en Pinamar
no me excita cagar en el mar
que tentación yo me voy al Bolsón
reservé por ahí una gran suite.

Revísenme el aceite, el aire y el agua
revísenme a mi, el coche no tiene nada
en esta ocasión voy a pedirles perdón
si es rápido y es gratis entonces, why not?

Siempre seguí la misma dirección
la difícil la que usa el salmón
siento llegar al vacío total
de tu mano me voy a soltar.

Siempre seguí la misma dirección
la difícil la que usa el salmón
siento llegar al vacío total
de tu mano me voy a soltar.

Dame, dame, dame
un poco de tu amor
yo a cambio te ofrezco
una montaña de horror.
Dame, dame, dame
un poco de tu amor.

Gimme, gimme, gimme.

Me llegó una carta
que me dice The End,
no tiene remitente
déjame de joder.

més info a elsalmonurbano

Nit a un dels pocs centres socials okupats de Colòmbia, nit molt interessant el salmon organitzaven una xerrada sobre la minga. Després un concert de rap amb Roble, Poeta i Midras Queen. Al centre hi ha una distribuïdora de documentals dels moviments socials i un centre de documentació. Han sortit contactes per recollir l'experiència de l'okupació a Bogotà, així com per fer entrevista sobre el proces de la minga, reconegut com la nova oposició a Uribe per la BBC. Ja saben el que es diuen????????

vinga bona nit

intento penjar les fotos del centre social al picassa (bloc) i la facebook

Llibres de Alfredo Molano


Apart de les sorpreses trobades comentar la compra de tres llibres de Alfredo Molano. a mesura que els vagi llegint els aniré comentant.

Ara marxo cap a una xerrada de la minga indígena, de com s'han auto organitzat els indígenes en diferents llocs del país. ja us aniré explicant.

molts petons a totes

més llibres de coneguts


També la meva sorpresa al trobar aquest llibre del Joan Maria Thomàs, "Roosevelt y Franco". Sense comentaris, el món es molt més petit del que hem pensava.

de visita a les llibreries




La foto es per comentar la meva sorpresa al trobar el llibre de la Rosa Toran, veïna i amiga dels meus pares al Masnou, "Los campos de concentración nazis . Palabras contra el olvido". Aprofito per reconèixer la feina feta per ella i l'amical mauthausen per tal de no oblidar el que va passar durant la segona Guerra Mundial.

felicitats!!!

cafe-bar cataluña





Dos detalls d'un bar que hi ha per la zona. llàstima de que l'escut de Catalunya vagi amb el símbol de la corona.

dimarts, 28 de juliol de 2009

Mani contra les cinc bases militars USA


De cami cap a la mani m'he trobat amb un colombià que vaig conèixer a l'aeroport de Paris, el primer que hem pregunta es mi me perdut????, li dic que no i el deixo al mig del carrer per no perdre, ara si, a la resta de companys.
Hem pica el nas i la gola de la quantitat de fum que deixen anar els cotxes, els carrers son grisos dels fum que surt de tots els vehicles.
La nani he estat convocada pel P.C.C. i Polo Democràtico. No hi havia més de 100 persones però la presència policial ha sigut forta quan es va tallar una de les arteries principals de la ciutat. La gent del carrer s'ho mirava de lluny sense apropar-se, naltros també a distància per que no podem participar en activitats polítiques, tenim l'amenaça de l'expulsió.

Després marxem cap a casa que tenim rumbita, aquí li diuen així a la festa. Hem agafat un bus?? busito?? bolsito?? encara no ho he entès com es diu, però son companyies privades que no tenen parades assignades i tu quants els veus els pares i quan vosl baixar fas el mateix, en la ruta establerta paren quan tu els hi demanes. Al baixar en compte pq les motos no et portin per devant. be dema explicare alguna altre coseta, hi ha una mani en contra de l'empresonament d'un lider camperol, si tot va be fare una escapadeta. Ho haure de compaginar en la creacio de la xarxa interna entre els ordinadors de la casa.

ja he dormit

Be aquest es el dormitori on estaré els diferents dies que estigui a Bogotà, He descansat diverses hores, però encara vaig a destemps. Me llevat a les 5 del mati després de dormir 7 hores, aquí s'aixeca tothom molt aviat entre les 7 i les 8. A la casa es "parla" castellà però la majoria de voluntaris, a excepció d'una noia de Dinamarca i un nord-americà, som catalans. Avui he conegut una francesa de Barna que va venir a Tarragona a fer l'ultima xerrada sobre Palestina, és la que va estar parlant de les diferents campanyes de boicot a Israel.

casi arribo a Bogota


Aquesta foto és de les rodalies de Bogotà, la colombiana amb la que he compartit el temps del vol m'ha explicat que abans era una sabana on vivien indígenes, i ara és un mar d'hivernacles per la producció de flors. Això hem recorda que la major part de roses de Sant Jordi venen de Colòmbia via Holanda.

Be dintre de poc estaré a la casa d'IPO, i podré descansar una mica, ara son les 14, hora colombiana i les 21 hora mediterranea, jo me llevat a les 4 despres de dormir 2 hores, el cansament es molt gran.

Santes de Mataró



















Hola a tots

Abans d'agafar el vol cap a Bogotà vaig passar per Mataró ver anar a veure a l'Iris. Eren les Santes i vaig anar a veure els castells. L'endemà agafava el vol cap a Colòmbia.

dissabte, 4 de juliol de 2009

El Baile Rojo - La historia sobre el genocidio contra la Union Patriotica

Un documental sobre el partit polític anomenat "La Union Patriotica" a Colòmbia. Al voltant 4000 dels seus membres van ser assassinats en un genocidi orquestrat per polítics, paramilitars i militars en un pla cinicament anomenat "el ball roig"

Memorias del embrujo. Los primeros días

Observartori audiovisual i investigacio sobre processos comunitaris i de resistència. Digitalitzat per SODEPAZ

Sinopsi: En el segon semestre de l'any 2002, després d'un rotund fracàs de les converses de pau amb les guerrilles, Álvaro Uribe Vélez assumeix la presidència de Colòmbia per a un període de quatre anys. Les seves propostes, enfocades en la guerra i la militarització social, tenen el suport de diversos sectors de la població i els mitjans massius de comunicació que enalteixen la seva imatge i repeteixen fins a la sacietat les seves paraules. tv.sodepaz.es